Aportació a la Wikipedia

El meu grup està format per l'Anna Dalmau, la Beatriz Barreal i jo.

Primerament vam escollir el tema de la lectoescriptura però ja que una de les nostres companyes també el va elegir i que nosaltres no vam trobar la informació necessaria per poder crear una entrada vam decidir canviar-lo per el mateix tema que tracta la nostre blogosfera, és a dir, sobre el grafisme infantil. Vam acabar trian aquest perquè ens resultava més fàcil ja que l'havíem tractat a classe de plàstica.

Primerament vam crear una conte a la wikipedia, i a l'acabar vam buscar si hi havia alguna entrada ja que estigués relacionado amb el nostre tema. Al trobar-la vam comparar la informació amb la nostre i al veure que faltaven coses vam aportar més informació.

Ens vam distribuir el treball de manera que totes fessím alguna cosa. L'anna anava escrivint tota la informació que la Bea i jo li anavem dictant, a l'acabar la Bea va fer els links i jo vam llegir-me tota l'entrada i vaig corregir les faltes d'ortografia que hi havien.

Aqui us deixo el link on podreu trobar la informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Nen#El_dibuix:_Estadis_gr.C3.A0fics

Per finalitzar us escric tot el que vam aportar a la wikipedia:

"Al voltant dels quatre anys l’infant aconsegueix moure el canell i el polze amb força autonomia. Això li permetrà fer dibuixos que esdevindran formes gràfiques que representaran figures reals o de ficció. En aquesta fase nens i nenes dibuixen formes relacionades amb l’entorn i les seves representacions comencen a ser identificades per l’adult. Els primers dibuixos evolucionen al llarg dels quatre, cinc i sis anys, edats que impliquen aquesta etapa pre-esquemàtica on el tret més important és l’aparició de la figura. Les figures neixen d’un perfeccionament de les formes i d’un millor sentit estètic. És una etapa en què es poden observar grans salts qualitatius pel que fa a la figura humana i els objectes. Un dels temes preferits és la figura humana, anomenada també capgrossos, atesa a la grandària del cap. Arriba un moment que l’infant intenta representar el moviment. És evident que un infant de quatre anys sap més del seu cos del que manifesta en el dibuix. Això vol dir que els dibuixos són essencialment un llenguatge icònic amb més dificultats d’adquisició i evolució que el llenguatge verbal. En aquesta etapa l’infant comença a distribuir l’espai en funció de la importància que dóni als objectes representats. I un tret que es repeteix és que tant les persones com els objectes floten. Els colors escollits no es corresponen amb la realitat, sinó que els tria en funció del gust personal o simplement dels que tingui més a mà."